Amigues i amics:
El Bloc ha fet el que s'esperava. Baix un re-styling formal, ha apostat per recuperar velles (i contrastadíssimes) fòrmules per a tractar d'arribar a les Corts Valencianes a 2011. Així ho ha acaba d'avalar el seu Consell Nacional, amb un 67% dels vots favorables.
Si l'últim Congrés fou marcadament decebedor per a molts (repassem fòrums i facebooks) no ho és menys que, finalment, s'acabe pactant amb Iniciativa i Verds (un de tants), tenint per objectiu situar-se més a l'esquerra de l'esquerra (i en van...) que no al cap d'un eix valencianista, central i centrat. Una volta més, Enric Morera, màxim responsable del pla de negoci, esdevé en una figura confusa i ambivalent, quan no dèbil i subsidiària, deixant-se arrastrar -vull pensar, com a mal menor- per col.lectius i persones que aposten deliberadament per la marginalitat i per l'outsiderisme com a únic ecosistema possible que garantix la seua nímia representativitat en comparança a la seua influència real. Això es diu maximitzar.
El Bloc té un desgavell de corrents tàctiques que el fan impracticable des de fa anys. I una amnèsia col.lectiva i selectiva que requerix de tractament urgent. Des de fora, és angoixant observar com el principal partit valencianista, malgrat l'entorn favorable de sempre, juga amb les peces del tauler de forma tan injustificable i arbitrària. Sense ser-ne conscient que el resultat de la partida decisiva és, ni més ni menys, el futur del valencianisme polític i, per extensió, el del poble valencià. Però...sembla ser...què més dóna si podem garantir-nos el lideratge de la misèria i de la clandestinitat política deu anys més!
Perquè, amics i amigues, hi coincidireu. Perseverar en l'erro de la forma que ho fa el Bloc és immisericorde. I més encara quan la "tàctica" estrictament valencianista és la que millor resultats li ha donat (1999 i 2003). Qui s'ho explica? Qui troba sentit davant tanta inconsistència estratègica? Què hi ha al darrere realment?
El Bloc ha fet el que s'esperava. Baix un re-styling formal, ha apostat per recuperar velles (i contrastadíssimes) fòrmules per a tractar d'arribar a les Corts Valencianes a 2011. Així ho ha acaba d'avalar el seu Consell Nacional, amb un 67% dels vots favorables.
Si l'últim Congrés fou marcadament decebedor per a molts (repassem fòrums i facebooks) no ho és menys que, finalment, s'acabe pactant amb Iniciativa i Verds (un de tants), tenint per objectiu situar-se més a l'esquerra de l'esquerra (i en van...) que no al cap d'un eix valencianista, central i centrat. Una volta més, Enric Morera, màxim responsable del pla de negoci, esdevé en una figura confusa i ambivalent, quan no dèbil i subsidiària, deixant-se arrastrar -vull pensar, com a mal menor- per col.lectius i persones que aposten deliberadament per la marginalitat i per l'outsiderisme com a únic ecosistema possible que garantix la seua nímia representativitat en comparança a la seua influència real. Això es diu maximitzar.
El Bloc té un desgavell de corrents tàctiques que el fan impracticable des de fa anys. I una amnèsia col.lectiva i selectiva que requerix de tractament urgent. Des de fora, és angoixant observar com el principal partit valencianista, malgrat l'entorn favorable de sempre, juga amb les peces del tauler de forma tan injustificable i arbitrària. Sense ser-ne conscient que el resultat de la partida decisiva és, ni més ni menys, el futur del valencianisme polític i, per extensió, el del poble valencià. Però...sembla ser...què més dóna si podem garantir-nos el lideratge de la misèria i de la clandestinitat política deu anys més!
Perquè, amics i amigues, hi coincidireu. Perseverar en l'erro de la forma que ho fa el Bloc és immisericorde. I més encara quan la "tàctica" estrictament valencianista és la que millor resultats li ha donat (1999 i 2003). Qui s'ho explica? Qui troba sentit davant tanta inconsistència estratègica? Què hi ha al darrere realment?
El Currículum és extens i determinant. Compromís fou un desastre, abans, durant i després de les eleccions. Un espectacle mediàtic al remat. Iniciativa no és EUPV. L'experiment amb Isaura fracassà. Ara anem a per Ribó. Per cert, és molt més Iniciativa que aquells Nacionalistes d'Esquerra liderats llavors pel pare de la cap de llista part time per Alacant, Mireia Mollà, i que estagueren flirtejant amb l'UPV un grapat d'anys? Què punyetera és la història!
"Es tracta de sumar", diuen alguns tendenciosos. "És l'essència de l'Espai Valencià de Progrés", reiteren. Jo afegiria, "cal sumar bé i en la direcció correcta". Sumar als que vull i necessite. Trasmetre allò que vull trasmetre, sense traductors ni intèrprets. Sumar a l'Agrupació Republicana de Barx (que em perdonen) és sumar, estricto sensum. Cert. Altra cosa serà que sume de fet a l'objectiu de governar este país nostre i que ajude a projectar la imatge desitjada.
Dit açò, què farà el 33% que no està d'acord amb la línia encetada? Erigir-se com l'Atlético de Madrid de la política valenciana, esperar a 2011 o reaccionar?
Escrits
1 comentarios:
100% d'acord amb tu.
Publica un comentari