Els Furs i la valencianitat, a un garatge

Benvolguts:

Que siga esta l'entrada 100 del meu blog, em fa pena. Vos explique la mala experiència i la mala llet que encara tinc. El dissabte per la vesprada -a ple bon dia, com diria Eugeni Reig- anàvem il.lusionants, amb uns amics i amb els nanos, a l'exposició que sobre Els Furs s'havia inaugurat recentment a la Sala d'Exposicions del Centre Arquològic de L'Almoina. Tot baix la cridanera credencial de "Els Furs, la identitat d'un poble".

Primer, per trobar la porta correcta, haguèrem de preguntar. La creativitat instal.lada al carrer -l'efectisme habitual del PP-, feia pensar que estava a la pròpia Almoina amb tots els honors, tabals i dolcaines. Ens tragueren del dubte/expectativa i indicaren amablement on era. A 5o m, arribàrem ràpidament. Això sí, l'entrada quasi oculta darrere d'una barra improvisada, d'un bar improvisat. Allà que anàrem...

Obrirem aquella porta blanca, opaca -traslúcida, per ser exactes-, i allí ens trobàrem una sala -més bé, literal, un garatge d'ús variat- amb 7 o 8 urnes on hi reposaven diferents edicions de Els Furs -l'eix central de l'exposició- poc cuidades, poc il.luminades i mal disposades. Un vigilant de seguretat avorrit quan no badallant, uns quants follets en tres idiomes i una TV amb un vídeo corporatiu amb el flamant Conseller de Governació, Serafín Castellano, com a sponsor de la iniciativa. Vídeo que, per cert, em va impressionar. Per moments, fins i tot, esperí a que ens contaren la infantesa del Conseller a Benisanó, els seus pecadillos de joventut, o de la seua habilitat, per tots coneguda, a la pilota valenciana. Les poques oportunitats que dóna la política, cal aprofitar-les, encara que siga a costa de Jaume I.

Els Furs, carta d'identitat i drets del poble valencià, reduïts a un garatge, amics i amigues. Condemnats a una exposició secundària, fosca i malintencionada. Els nostres Furs menyspreats, difamats i insultats pel propi govern valencià, silenciats per qui deguera ser màxim precursor. Allò que haguera de ser una exposició permanent exemplar i dignificant, allò que haguera de congregar valencians i valencianes de totes les edats al voltant del fet constitutiu que ens atorga eixa condició privativa, mínima o màxima, única o compartida, passa per ser un event de tercera.

El govern del PP maljuga a l'oblit de tot allò essencial. Frivolitza amb una valencianitat epidèrmica, amorfa, buida i complementària d'altres. Aposta decididament per una valencianitat acomoditicia, nominal, difusa i difuminada. Sense cor, sense ment, sense formació i sense informació.

Una València hui, més marca comercial que pàtria. Una llàstima...