Arribem al 9 d'octubre, possiblement, en els moments més lamentables que mai no ha vixcut la política valenciana. Paradoxalment, les Corts Valencianes apareixen més que mai a les TV estatals, els polítics valencians obrin telediaris i il.lustren portades, el nostre President va d'espai en espai informatiu. Dic, paradoxalment. El ball de parra organitzat pel PPCV s'ha convertit en un desprestigi complet, no només per ad ells, no, sinó per a tots els valencians i valencianes. València, hui, s'associa a friki, pijo, rellotges, favors, cotxes de luxe, aspiracions descontrolades, quan no a circuits, grans events de la créme de la créme i edificis singulars de cost incalculable.
Gürtel ja no només és una trama de financiació il.legal d'un partit polític. Li sobrevolen esnobismes, ambicions, vicis, canallesca, desvergonya i lluites intestines d'uns polítics interessats que fan un pèssim i dolorós ús de la sobirania del poble valencià. Uns elements que hauran de situar-se -o situar-los, millor- fora de la política activa. Per sanitat i higiene, pública i democràtica. Per dignitat.
I el PSOE, mentres, què fa? La veritat, no ho sabem. Jorge Alarte -ja ho deia Vicent Forment- passarà a la història sense pena ni glòria. Ni lideratge ni res de res. Ni canvi ni res de res. Ni alternativa ni res de res. Serà per què la nostàlgia els pot al recordar els pareguts raonables de Cutrel (Carles Francino dixit) amb el cas Filesa? Serà per la hipoteca brual que els està suposant el govern Zapatero?
Siga com siga: el PP baix l'espasa de la corrupció, el PSOE-PSPV-PSCV-Socialistes Valencians, desaparegut, missing. Un escenari poc habitual en els últims anys. Propici, tal volta. Però...i el Bloc?
Vos ho avance: pensant en reeditar, per tercera volta, o quarta o quinta, un pacte a l'esquerra de l'esquerra amb Els Verds, Iniciativa i no sé quin xiringuito més d"ample espectre", amb tots els meus respectes. En lloc d'aprofitar l'ocasió per vehicular i construir un vertader i seriòs espai valencianista, com a eix central i centrat, sustentat en una interpretació terrenal i possible-d'una punyetera volta- del sentir i del pensar d'un poble que demà celebra natalici.
Ja el filòsof digué: si vols resultats diferents, no faces sempre el mateix.
Gürtel ja no només és una trama de financiació il.legal d'un partit polític. Li sobrevolen esnobismes, ambicions, vicis, canallesca, desvergonya i lluites intestines d'uns polítics interessats que fan un pèssim i dolorós ús de la sobirania del poble valencià. Uns elements que hauran de situar-se -o situar-los, millor- fora de la política activa. Per sanitat i higiene, pública i democràtica. Per dignitat.
I el PSOE, mentres, què fa? La veritat, no ho sabem. Jorge Alarte -ja ho deia Vicent Forment- passarà a la història sense pena ni glòria. Ni lideratge ni res de res. Ni canvi ni res de res. Ni alternativa ni res de res. Serà per què la nostàlgia els pot al recordar els pareguts raonables de Cutrel (Carles Francino dixit) amb el cas Filesa? Serà per la hipoteca brual que els està suposant el govern Zapatero?
Siga com siga: el PP baix l'espasa de la corrupció, el PSOE-PSPV-PSCV-Socialistes Valencians, desaparegut, missing. Un escenari poc habitual en els últims anys. Propici, tal volta. Però...i el Bloc?
Vos ho avance: pensant en reeditar, per tercera volta, o quarta o quinta, un pacte a l'esquerra de l'esquerra amb Els Verds, Iniciativa i no sé quin xiringuito més d"ample espectre", amb tots els meus respectes. En lloc d'aprofitar l'ocasió per vehicular i construir un vertader i seriòs espai valencianista, com a eix central i centrat, sustentat en una interpretació terrenal i possible-d'una punyetera volta- del sentir i del pensar d'un poble que demà celebra natalici.
Ja el filòsof digué: si vols resultats diferents, no faces sempre el mateix.
Escrits
1 comentarios:
Com a membre d'UxV sempre vaig ser partidari del contacte i el frec amb el Bloc amb la intenció d'arribar en primer lloc a uns mínims comuns dins l'arc valencianista, i si fóra possible a una solució electoral que implicara a tots dos amb tot el que això representa, com ja han assenyalat molt encertadament companyers a posts anteriors.
Ara bé, dit això vullc fer algunes precissions que en este cas no són gens marginals.
1.- El projecte d'UxV en quant a lo que significa és un projecte ambiciós sinó en allò numéric sí en allò que vol dir solidificar un partit moderat, de centre ample i d'un valencianisme no fusterià (que no antifusterià) en el que es troben còmodes persones que ara no ho estaríen en uns altres vímets i en uns altres condicionaments polítics (ací i en altres països, sigam justos). Necessita un temps propi per a enfortir-se en eixa tasca.
2.- El projecte d'UxV des d'un punt de vista purament estratègic val per al comú del valencianisme. De què? de taula de salvació i de recanvi des del qual construïr i entendre-nos tots en un futur: mitjançant l'ampliació de les idees, el diàlec entre parts, la renovació i refundació del moviment valencianista democràtic i moderat, i val per ad això en el cas de que l'estratègia duta a terme per l'actual direcció del Bloc no prosperara i entrara en crisi després d'eleccions.
Mantindre, per tant, una pota fora de l'estratègia que segueix la direcció de Morera seria positiu per al conjunt del valencianisme en eixes circumstàncies perque permetria "tirar" d'un diàlec no cremat ni implicat en la mateixa foguera, tant per al Bloc com fora d'ell.
3.- El projecte d'UxV ha de ser coherent en sí mateix i ha de buscar el casament dins un espectre polític identificable tant per poder "pescar" en una massa molt ampla de la societat valenciana com per a poder ser reconeixible i acceptable per aquells als quals nosaltres (UxV) ens adrecem: valencianistes amb referència no catalanista (de nou cal dir que no s'ha d'entendre de cap manera ser anti-res) i d'ideologia moderada.
És a dir, allò que abasta entre la socialdemocràcia europea més pràctica i la democràcia cristiana més cabdal. Anar més enllà a la dreta o a l'esquerra, o sobretot voler estar més enllà pels dos costats ideològics al mateix temps, no s'entèn sense malbaratar els mínims de la coherència i menys per a un Poble que no se sent sotmés a una urgència nacional alarmant i sí a una situació política abusada, manipulada i sense els límits del trellat, que és el mal injectat a esta societat pel PP i el PSOE.
Tot lo demés són consideracions de conjuntura electoral al meu parer i, a més a més, veritablement són dificultats nostres com a partit pels condicionaments de força i de creiximent, dificultats que anem superant a bon ritme i bona lletra, però són dificultats que pot ser demà mateixa amb la suma, gota a gota, de cada un dels de vosaltres que entengau la situació i la via política a seguir de forma semblant a la nostra en UxV se superaran per a asolir algun día eixa exitosa convergència valencianista ben tramada i aplicada que molts somniem en posar damunt la taula de qualsevol dels nostre veins amb posibilitats de votada massivament.
Només em lamente de que, hui, amb un PP desgastat per corrupció, amb un president que no se sap si arribarà a presentar-se de nou, amb un Psoe inexistent en positiu com a marca dins el nostre país en concret, i amb un amplíssim buit electoral, certs actors polítics no s'hagen plantejat amb valor i ull polític ocupar tot eixe espai de forma coherent, ambiciosa i en eixe segment preciós i grandíssim de la societat valenciana que se mostra de centre apenes un poquet a l'esquerra per sensibilitat social, apenes un poquet a la dreta per resolució gestora de la productivitat. Mai tindrem oportunitat semblant ni un buit tan enorme que ocupar.
Publica un comentari