Hi sóc a València i el cel rogenc sugerix plutja imminent. Respire fons i respire, de veritat, malgrat l'any de més que pesa, des de hui, sobre les meues esquenes. La lluna deixa vore's de quan en quan, molt
coqueta ella, tontejant descaradament amb els núvols. És una nit d'orxata, fartons, cafenet i xarrada llarga. Què demà és dilluns?
Estic de vacances. Les meues primeres amb 34 anys...
0 comentarios:
Publica un comentari