Professionals Valencians

Lliurepensadors i lliurepensadores:

A la xarxa professional Linkedin, hem posat en marxa un grup de col.laboració anomenat Professionals Valencians. Linkedin, a més de ser la lider indiscutible en networking, és un mitjà fàcil i ràpid. I sobretot, molt útil. Professionals Valencians preten connectar a un bon grapat de valencians i valencianes que exercixen la seua llavor a diferents companyies arreu del món, que són autònoms, professors d'universitat o xicotets empresaris i que tenen en comú objectius i necessitats.

A la web de Linkedin, a la pestanya de "Grupos" hi podreu trobar-nos. http://www.linkedin.com/

Vos anime a unir-vos!

On és el 33%?

Amigues i amics:

El Bloc ha fet el que s'esperava. Baix un re-styling formal, ha apostat per recuperar velles (i contrastadíssimes) fòrmules per a tractar d'arribar a les Corts Valencianes a 2011. Així ho ha acaba d'avalar el seu Consell Nacional, amb un 67% dels vots favorables.

Si l'últim Congrés fou marcadament decebedor per a molts (repassem fòrums i facebooks) no ho és menys que, finalment, s'acabe pactant amb Iniciativa i Verds (un de tants), tenint per objectiu situar-se més a l'esquerra de l'esquerra (i en van...) que no al cap d'un eix valencianista, central i centrat. Una volta més, Enric Morera, màxim responsable del pla de negoci, esdevé en una figura confusa i ambivalent, quan no dèbil i subsidiària, deixant-se arrastrar -vull pensar, com a mal menor- per col.lectius i persones que aposten deliberadament per la marginalitat i per l'outsiderisme com a únic ecosistema possible que garantix la seua nímia representativitat en comparança a la seua influència real. Això es diu maximitzar.

El Bloc té un desgavell de corrents tàctiques que el fan impracticable des de fa anys. I una amnèsia col.lectiva i selectiva que requerix de tractament urgent. Des de fora, és angoixant observar com el principal partit valencianista, malgrat l'entorn favorable de sempre, juga amb les peces del tauler de forma tan injustificable i arbitrària. Sense ser-ne conscient que el resultat de la partida decisiva és, ni més ni menys, el futur del valencianisme polític i, per extensió, el del poble valencià. Però...sembla ser...què més dóna si podem garantir-nos el lideratge de la misèria i de la clandestinitat política deu anys més!

Perquè, amics i amigues, hi coincidireu. Perseverar en l'erro de la forma que ho fa el Bloc és immisericorde. I més encara quan la "tàctica" estrictament valencianista és la que millor resultats li ha donat (1999 i 2003). Qui s'ho explica? Qui troba sentit davant tanta inconsistència estratègica? Què hi ha al darrere realment?

El Currículum és extens i determinant. Compromís fou un desastre, abans, durant i després de les eleccions. Un espectacle mediàtic al remat. Iniciativa no és EUPV. L'experiment amb Isaura fracassà. Ara anem a per Ribó. Per cert, és molt més Iniciativa que aquells Nacionalistes d'Esquerra liderats llavors pel pare de la cap de llista part time per Alacant, Mireia Mollà, i que estagueren flirtejant amb l'UPV un grapat d'anys? Què punyetera és la història!

"Es tracta de sumar", diuen alguns tendenciosos. "És l'essència de l'Espai Valencià de Progrés", reiteren. Jo afegiria, "cal sumar bé i en la direcció correcta". Sumar als que vull i necessite. Trasmetre allò que vull trasmetre, sense traductors ni intèrprets. Sumar a l'Agrupació Republicana de Barx (que em perdonen) és sumar, estricto sensum. Cert. Altra cosa serà que sume de fet a l'objectiu de governar este país nostre i que ajude a projectar la imatge desitjada.

Dit açò, què farà el 33% que no està d'acord amb la línia encetada? Erigir-se com l'Atlético de Madrid de la política valenciana, esperar a 2011 o reaccionar?

Superheroi Font de Mora

Lliurepensadors i lliurepensadores:

Immers en la macro-campanya SOM COMUNITAT -per cert, el creatiu responsable d'ella ja hauria segut expulsat per Lluís Bassat a "El Aprendiz"- la Conselleria d'Educació ha aportat la seua imaginació, al voltant de l'inici del curs escolar. L'anunci, a tota plana en un mitjà de l'afecte grup Intereconomia, no té desperdici.

Baix el claim general de "Estudia, es tu futuro", fins ací bé, la nostra Conselleria ens planteja la següent pregunta central: ¿Cómo que los superhéroes no existen?, acompanyat per una imatge d'un nano amb un trage de superheroi, ajustant-se les ulleres, amb la V totpoderosa per distintiu energètic, uns guants de futbol (?!) i uns trocets de paper de plata, amb tota seguretat, reciclats per la mare de l'entrepà del matí. A la imatge inferior -passats els anys ja- el jove es suposa que ja es universitari i...continua ajustant-se les ulleres!. Això sí, és ja un jove amb èxit, gràcies al govern valencià. Un disbarat complet, estètic i conceptual -es dirigix als xiquets i no als pares!-, amb un discurs fals, manipulat i extraordinàriament allunyat de la realitat. El model educatiu del PP, al cap i a la fi: irresponsable i estrafalari.

"Estudia y demuestra tus superpoderes. Es tu futuro" afegixen els il.lustrats prescriptors. I tot, sense entrar a debatre l'alienant campanya matriu. Serà motiu d'altres posts...

Senyor Font de Mora, no li fa vergonya?

Els Furs i la valencianitat, a un garatge

Benvolguts:

Que siga esta l'entrada 100 del meu blog, em fa pena. Vos explique la mala experiència i la mala llet que encara tinc. El dissabte per la vesprada -a ple bon dia, com diria Eugeni Reig- anàvem il.lusionants, amb uns amics i amb els nanos, a l'exposició que sobre Els Furs s'havia inaugurat recentment a la Sala d'Exposicions del Centre Arquològic de L'Almoina. Tot baix la cridanera credencial de "Els Furs, la identitat d'un poble".

Primer, per trobar la porta correcta, haguèrem de preguntar. La creativitat instal.lada al carrer -l'efectisme habitual del PP-, feia pensar que estava a la pròpia Almoina amb tots els honors, tabals i dolcaines. Ens tragueren del dubte/expectativa i indicaren amablement on era. A 5o m, arribàrem ràpidament. Això sí, l'entrada quasi oculta darrere d'una barra improvisada, d'un bar improvisat. Allà que anàrem...

Obrirem aquella porta blanca, opaca -traslúcida, per ser exactes-, i allí ens trobàrem una sala -més bé, literal, un garatge d'ús variat- amb 7 o 8 urnes on hi reposaven diferents edicions de Els Furs -l'eix central de l'exposició- poc cuidades, poc il.luminades i mal disposades. Un vigilant de seguretat avorrit quan no badallant, uns quants follets en tres idiomes i una TV amb un vídeo corporatiu amb el flamant Conseller de Governació, Serafín Castellano, com a sponsor de la iniciativa. Vídeo que, per cert, em va impressionar. Per moments, fins i tot, esperí a que ens contaren la infantesa del Conseller a Benisanó, els seus pecadillos de joventut, o de la seua habilitat, per tots coneguda, a la pilota valenciana. Les poques oportunitats que dóna la política, cal aprofitar-les, encara que siga a costa de Jaume I.

Els Furs, carta d'identitat i drets del poble valencià, reduïts a un garatge, amics i amigues. Condemnats a una exposició secundària, fosca i malintencionada. Els nostres Furs menyspreats, difamats i insultats pel propi govern valencià, silenciats per qui deguera ser màxim precursor. Allò que haguera de ser una exposició permanent exemplar i dignificant, allò que haguera de congregar valencians i valencianes de totes les edats al voltant del fet constitutiu que ens atorga eixa condició privativa, mínima o màxima, única o compartida, passa per ser un event de tercera.

El govern del PP maljuga a l'oblit de tot allò essencial. Frivolitza amb una valencianitat epidèrmica, amorfa, buida i complementària d'altres. Aposta decididament per una valencianitat acomoditicia, nominal, difusa i difuminada. Sense cor, sense ment, sense formació i sense informació.

Una València hui, més marca comercial que pàtria. Una llàstima...

La marca Bloc

Lliurepensadors i lliurepensadores:

El valencianisme necessita, de forma més que evident, una consultoria externa i exhaustiva. La pague qui la pague. Un procés en el que analitzar detingudament la marca -i la categoria-, el portfoli de productes i servicis, el llenguatge emprat per a comunicar, la imatge col.lateral o percebuda i la competència. Moment en el que, igualment, s'hauria, no només de fer un DAFO -ja està Carles Choví amb això- (per cert, anomenat FODA a Latinoamèrica per allò de l'optimisme, primer), sinó examinar i interpretar, formalment, el business plan de la companyia, amb la sana intenció de saber quins objectius hi tenim i si els estem complint o no.

En el meu cas, per deformació professional, estic més en la posició de l'observat/client i no tant de l'observador. Malgrat això, tractaré d'aportar algunes claus, personals i intransferibles, amb l'ànim de generar debat al voltant de qüestions no massa habituals en la nostra empresa. Parlar de la tàctica a curt i de l'estratègia a mig i llarg continua sent un tema tabú. I ho faré aventurant-me a expressar allò que crec acabaria concluint, sintèticament, una consultora especialitzada. Disculpeu-me en tot cas l'atreviment (i el noctàmbul sentit de l'humor...).

_________________________________________________________________

1.- Posicionament de la categoria "valencianisme". Malgrat el que es puga pensar, la marca "valencianisme" ha segut, és i continuarà sent, molt més que el superlatiu, un valor molt important al mercat. Representa un producte de primera necessitat per a molts compradors. Primari i emocional. Algunes marques, dins d'esta categoria, tingueren una xifra de vendes ben important en la dècada dels 90, encara que, degut a acords cojunturals amb determinades multinacionals i la falta de solidesa, patiren un procés d'absorció ben dur, que costà molts llocs de treball a nombroses families. Unes quantes -marques-, més de nitxo, amb més prestigi que volum de negoci, tingueren que tancar. Altres perduren a l'actualitat a xicotetes superfícies, havent vixcut diferents processos de canvi de marca i de productes, buscant altres potencials consumidors. La categoria, no obstant, està sent emprada com a valor afegit per diferents companyies transnacionals, ocupant irremediablement, de facto, el seu espai. És el que anomenem "efecte franquicia".

2.- Posicionament de la marca "Bloc". La marca "Bloc" continua estant posicionada només a les tendes de barri o superficies menudes, si més no una miqueta més consolidada que les marques precedents. La percepció del consumidor és ambivalent. Té clients fidels -el producte genuí és dificil de trobar- però molts dels enquestats, la gran majoria, troben el producte massa picant i extrem. Poc adaptat al paladar dels valencians. Hi han companyies amb productes menys autèntics i més irritants que han tractat d'opar-los. No és la primera volta. Molts gourmets els recomenen variar la recepta i adaptar-la als consumidors. Fins i tot, fer un remake amb la pròpia marca, ja que molts la consideren definitivament danyada. Estem segurs que açò els faria augmentar les vendes considerablement i situar-se, per fi, als lineals més destacats, a l'altura de la vista -idealment- i no en la part baixa i allunyats, com hui. El seu reposicionament, en cas de ser factible, ajudaria a recuperar el pedigree de la categoria.

3.- Portfoli de productes i servicis de la marca "Bloc". La categoria venia afavorint, des de fa anys, la pràctica del monoproducte, pràcticament. L'ús indiscriminat, poc mesurat i incontrolat d'un sol producte, junt a l'intrusisme salvatge i campanyes periòdiques sense apenes canvis substancials al plantejament principal, al remat, han acabat per cansar als consumidors. La marca "Bloc" ha tractat de prestigiar-se i de traure productes al mercat, tot i sense massa èxit. Al cap i a la fi, sempre se l'acabà recordant pel primer producte llançat. Caben dues possibilitats doncs: o bé disposar d'un producte/servici únic i actual amb diferents característiques diferencials que el facen polièdric a ulls del client i front a la competència-exemple, Coca-Cola- o bé tindre a l'abast un portfoli més ample, que arribe a satisfer de forma efectiva diferents necessitats -segmentació-, però que tinga com a element fil conductor/valor real una marca renovada. Recomanem la segona. Haurà d'estudiar-se, ben bé, en tot cas, quins sòn els productes que situa al mercat. Els consumidors -nous i antics- no encaixarien que "Bloc" diversificara en excés, allunyant-se de la seua condició. Un erro més els duria a tancar o a vendre.

4.- Política de comunicació de la marca "Bloc". Si bé el genèric disposa d'iconos reconeguts, estos han acabat per confondre's. El mal ús d'alguns de les denominacions d'origen ha propiciat una difuminació clara dels productes legítims. Malgrat això, encara no han perdut el seu valor, associat a la qualitat. En este sentit, en resum, recomanem a la marca "Bloc" que:

A.- No etiquete en un sol idioma. Tot i mantenint la personalitat, ha de tindre per objectiu arribar a més clients potencials.

B.- Empre, sense por, la imatge representativa de la categoria. Faça-la gran, distintiva, única. Així, aconseguirà associar, front al consumidor, ambdues ensenyes.

C.- Adapte el packaging al tipus de client i necessitat.

D.- No tracte d'explotar obsessivament térmens tècnics. El client, quan llig alguna comunicació de "Bloc" l'ha d'entendre. És més, ha d'dentificar-se amb el fons i amb la forma.

E.- No persevere en els eslògans antics. I menys encara, reproduir els de campanyes anteriors poc exitoses. Els consumidors ja no són els de fa 30 anys. Ni tampoc tenen amnèsia.

F.- Professionalitze la comunicació, en general. Els portaveus deuen disposar d'un manual d'estil i d'actuació pública, estricte i treballat, que possibilite un missatge coherent i identificador.

5.- Els exercicis anteriors i el Business Plan. La marca "Bloc" tancà l'últim exercici amb un EBITDA negatiu, malgrat èxits aparents i concrets amb empreses terceres. Després d'haver estat fa uns anys, allà pel 99, molt propers al benefici orgànic. Venen de grans acords comercials que acabaren per no culminar finalment, d'expectatives no complides de forma reiterada. Així mateix, haurem d'assenyalar que es tracta d'una companyia familiar que hui està gestionada per la segona generació, amb molta influència i presència dels fundadors. La renovació a la cúpula directiva, a pesar de èpoques convulses, ha segut lleu i insuficient.

El Business Plan presentat per la direcció és incert. És una compilació de mides ja presses. És baix el nostre punt de vista pretenciós. Ni canvis a l'staff directiu, ni una nova política de canals de venda, ni canvis significatius en la política de distribució. Al nostre parer, els resultats projectats al BP són, baix tot punt de vist, excessivament optimistes. Impossibles d'alcançar si no s'injecta innovació, creativitat i dosi de realitat en forma de gir. Així mateix, creiem equivocada la política mimètica i estreta front a la competència. Com ja hem dit, apostem per l'equilibri entre l'acceptació -compra més massiva- i la diferenciació. Una equació possible.

"Bloc" necessita facturar més. Però no només això. Necessita guanyar més, millorar els màrgens. Això passa per segmentar, ja ho hem dit, per proporcionar a cada consumidor la seua raó de ser, mantenint l'homegeneitat. Amb productes més selectes, de més marge, i més populars, amb menys benefici. Amb les matèries primes, controls de producció i de qualitat que sempre se'ls ha supost. Amb una nous canals de venda que s'han de desenrotllar si es vol guanyar capil.laritat. La xàrcia comercial pròpia s'ha de vore complementada per noves fòrmules de comercialització alternatives.

Com a última hipòtesi, la més arriscada. Passàvem de puntelletes adés. El reposicionament d'una marca amb llarga trajectòria no sempre és possible. És més, no sempre és bo intentar-ho. Si volem aconseguir objectius més ambiciosos i volem créixer, caldria replantejar-se l'opció de reconstruir-la, mantenint, lògicament, els valors troncals, amb tots els matissos aportats. Un correcte i profund restyling i una implementació progressiva i decidida, amb l'accent als pros i amb l'eliminació dels contres, multiplicaria el valor percebut.

6.- Competència. Quan més similitud hi ha entre el teu producte/servici i el de la resta, més dura és la competència i menys possibilitats tens, tenint en compte que eres el menut. Quan més grau de diferenciació, de qualitat, d'imaginació i d'innovació hi ha en el teu producte/servici envers la resta, més oportunitats tindràs. És ben senzill: dis-li sentit comú.

València, a 15 d'octubre de 2009

_________________________________________________________________

Podria ser una cosa així, en resum? Bona nit...

Indignació, solidaritat i algunes preguntes

El 9 d'octubre, com ens té acostumats els últims anys, s'ha convertit en un espai reservat per als violents i els intolerants. L'Ajuntament de València i la Delegació del Govern -entenc, màxims responsables d'organització de l'acte- han donat, conscientment, barra lliure i mitjans públics als caps-rapats, als agressors, als que insulten i denigren als demòcrates i a la democràcia. La processó cívica del 9 d'octubre, acte de germanor entre valencians i valencianes, homentage a la senyera nacional i privativa del poble valencià és hui lloc d'uns pocs, excloent i radical.

En este pírric context, la representació del Bloc -i alguna més com la PJV, Units x València o el col.lectiu Enkara- foren apartats i marginats d'una participació normal, pacífica i cívica acompanyant als seus conciutadans. Fins i tot la pròpia policia bloquejà proactivament qualsevol possibilitat de seguir el trajecte programat i insta a realitzar-ne un alternatiu. Diuen, per no poder garantir la seguretat. Per una qüestió logística. Com si foren uns provocadors o uns outsiders. Inhòspit i vergonyós, quan menys.

Són ja molts els posts que, a estes hores, manifesten la impotència general i compartida pels fet ocurreguts als carrers de la ciutat de València, ara fa 48 hores. Vicent Baydal, Carles Choví, Rafa Cotanda i alguns més han dit la seua. Des d'ací em sume a totes elles.

Malgrat tot, aneu a permetre'm fer algunes crítiques constructives en forma de pregunta. Sobre actituds i formes de fer que, honestament, no puc entendre hui, a 2009. Tenint en compte que els temps en els que el Bloc, abans UPV, havia de contemporitzar de portes endins envers el matí del 9 d'octubre, han passat ja. Tenint en compte que eixos temps on les primeres aparicions d'un militant del Bloc amb una senyera amb una frangeta blava creava suspicàcies dins i fora, han passat ja. A més a més: han passat ja els temps monolítics d'Unió Valenciana i del valencianisme tricolor. Tinc, llavors, algunes preguntes un tant íntimes que hui adrece públicament a qui vullga aclarir-me-les.

Per què l'executiva del Bloc continua sense convocar al matí del 9 d'octubre de forma oficial i persevera en fer-ho, quasi, únicament a nivell individual? (com a detall, este article el presidix el cartell oficial del Bloc, on no es fa cap menció)

Per què l'executiva del Bloc no "toca el pito" i planta a militants de totes les comarques, regidors i executives, omplint la Plaça de l'Ajuntament del cap i casal? Per què el Bloc no monopolitza la processó cívica poguent fer-ho? Per què no abarrota el carrer Sant Vicent de senyeres al vent?

Per què el Secretari General del Bloc no "pacta" amb Delegació del Govern, formal i explícitament, la seua participació a la processó, així com els mitjans vs. riscos oportuns?

Per què l'executiva del Bloc s'empenya en situar-se com actor secundari d'una pel.lícula a la que està cridat a ser l'actor principal?

Per què el Bloc no constata, dic constata, de forma fefaent la superació del conflicte i deixa de donar pistes "tàctiques" com si açò fora una partida del Cluedo?

De veritat, no puc respondre'm satisfactòriament a estes preguntes. I ho he intentat. El cas és que, un anys més, desgraciadament, al valencianisme ens toca obrir la pàgina de succesos. I no la de política.-

L'aposta valencianista

Valencianes, valencians.

Des de la fundació del Regne de València, valencians i valencianes vam compartim al llarg de cinc segles uns vincles comunitaris que configuraren una personalitat pròpia, un periode que quedà entrebancat amb el Decret de Nova Planta del 1707 .

El valencianisme, porta més d' un segle fent front al centralisme i l'homogeneïtzació cultural, lluitant per la societat del benestar, per la vertebració i contra la manca de cohesió que patix un poble valencià al que nosaltres, valencianistes, volem reforçat i capaç de projectar la seua identitat i la seua personalitat col•lectiva cap a l’ interior i cap a l’exterior, capaç de fer front als nous reptes d’una societat i d’un món canviants.

Volem continuar sent valencianes i valencians, mantindre l’orgull de pertinença a un poble que celebra hui la data del seu naixement com societat diferenciada entre els pobles lliures d’Europa. Però també volem un país que vole alt, que deixe d’estar llastrat per la manca d’infraestructures; per una economia especulativa i no productiva, que arrossega el deute públic i la taxa de desocupació més altes de tots els pobles veïns.

Volem abandonar el furgó de cua de l’economia. Necessitem invertir els recursos en millorar la condició de vida de la societat valenciana. , de places escolars, de carreteres. Hem de deixar de ser un país de peatge, sense alta velocitat que ens connecte amb la resta d’ Europa. És a Europa que els nostres emprenedors tenen els seu mercat, i és gràcies a eixa economia productiva que tornarem a crear els llocs de treball que esta crisi i les males polítiques de qui ens governa s’ha endut per davant.

Els nostres ports, el corredor mediterrani de mercaderies són la porta d’eixida de les nostres exportacions, i la d’entrada d’actius econòmics. Però les rodalies, les carreteres comarcals, la protecció mediambiental, les nostres escoles i universitats, els ambulatoris i hospitals, els jutjats, la llei de dependència... són eines imprescindibles per cohesionar la nostra societat. Volem un país Valencià sostenible econòmicament socialment mediambientalment.

Hem de superar errors del passat, el valencianisme no ha de ser ni autocomplaent ni excloent. Sempre s’ha alimentat de la flama de la renovació, de la modernitat, de l’ambició de progressar i d’arribar tan lluny com fos possible en cada moment de la nostra història.

Ens volem hereus del moviment reivindicatiu sorgit a partir de la Renaixença que reclamava la presència del valencià en l’educació i en els usos públics oficials, la recuperació d’institucions d’autogovern i una política que satisfera les necessitats econòmiques i d’infraestructures dels valencians, del valencianisme polític que assoliria una de les seues principals fites doctrinals en la Declaració Valencianista de 1918, l’influx del qual va anar impregnant al llarg del segle XX la consciència de molts valencians.

En el segle XXI, el valencianisme manté el mateix discurs, afirmem que els valencians constituïm una nació perquè posseïm una personalitat pròpia i tenim una voluntat d’autogovern. Reunim, per tant, tots els requisits per a afirmar-nos com a nació i volem recuperar el pols de la nostra pròpia història, que forts d’un passat gloriós, i malgrat un present confús, creiem i construïm junts el nostre futur com a poble. Manifestem la nostra voluntat constant de servici a la societat valenciana, el nostre compromís patriòtic, i la nostra fidelitat valencianista.Valencianes, valencians, ¡guanyem el carrer el 9 d’octubre! ¡Comencem a guanyar el futur!

Centre D’Actuació Valencianista Faustí Barberà.

Firmen este article: Carles Choví, Enric Nomdedéu, Agustí Colomer, Pere Fuset, Clara Ferrando, Jodi Davó, Alexandre Crespo, Vicent Forment, Miquel Àngel Gascón, Natxo Bellido, Pere Palés, Punt de Debat Alacantí, Ernest Alagarda, Eduard Ramírez Comeig, Àgueda Micó, Joan Raúl Burriel, Julià Engó, Carles Villodres, Amadeu Mezquida, Daniel Soriano, Carles López Cerezuela, Josep Miquel Bisbal, Albert Almenar, Alfons Alba, Joan Colomer, Vicent Flor i Ferran de Rojas.

9 d'octubre, dia nacional valencià i de reflexió

Arribem al 9 d'octubre, possiblement, en els moments més lamentables que mai no ha vixcut la política valenciana. Paradoxalment, les Corts Valencianes apareixen més que mai a les TV estatals, els polítics valencians obrin telediaris i il.lustren portades, el nostre President va d'espai en espai informatiu. Dic, paradoxalment. El ball de parra organitzat pel PPCV s'ha convertit en un desprestigi complet, no només per ad ells, no, sinó per a tots els valencians i valencianes. València, hui, s'associa a friki, pijo, rellotges, favors, cotxes de luxe, aspiracions descontrolades, quan no a circuits, grans events de la créme de la créme i edificis singulars de cost incalculable.

Gürtel ja no només és una trama de financiació il.legal d'un partit polític. Li sobrevolen esnobismes, ambicions, vicis, canallesca, desvergonya i lluites intestines d'uns polítics interessats que fan un pèssim i dolorós ús de la sobirania del poble valencià. Uns elements que hauran de situar-se -o situar-los, millor- fora de la política activa. Per sanitat i higiene, pública i democràtica. Per dignitat.

I el PSOE, mentres, què fa? La veritat, no ho sabem. Jorge Alarte -ja ho deia Vicent Forment- passarà a la història sense pena ni glòria. Ni lideratge ni res de res. Ni canvi ni res de res. Ni alternativa ni res de res. Serà per què la nostàlgia els pot al recordar els pareguts raonables de Cutrel (Carles Francino dixit) amb el cas Filesa? Serà per la hipoteca brual que els està suposant el govern Zapatero?

Siga com siga: el PP baix l'espasa de la corrupció, el PSOE-PSPV-PSCV-Socialistes Valencians, desaparegut, missing. Un escenari poc habitual en els últims anys. Propici, tal volta. Però...i el Bloc?

Vos ho avance: pensant en reeditar, per tercera volta, o quarta o quinta, un pacte a l'esquerra de l'esquerra amb Els Verds, Iniciativa i no sé quin xiringuito més d"ample espectre", amb tots els meus respectes. En lloc d'aprofitar l'ocasió per vehicular i construir un vertader i seriòs espai valencianista, com a eix central i centrat, sustentat en una interpretació terrenal i possible-d'una punyetera volta- del sentir i del pensar d'un poble que demà celebra natalici.

Ja el filòsof digué: si vols resultats diferents, no faces sempre el mateix.

Viatge llarg...

A punt de fer marxa cap a Hong Kong.

Una setmana per davant de molt de treball i de singularitats múltiples...